diumenge, 5 de desembre del 2010

L'abandonament de Guardiola i la comprensió lectora

XAVIER BERTRAL / ARA
Realment és esperpèntic i molt rar tot el que va passar ahir amb el Barça - Osasuna. Segurament hi ha bona part de culpa de la RFEF (Real Federación Española de Futbol) però qui va quedar gairebé en evidència va ser el Barça. Amb el cul a l'aire per uns moments.

TONI GALÁN / EFE
El caos i la cancelació de milers de vols per culpa d'una vaga salvatge i injustificable dels controladors aeris va fer que el Barça hagués d'anar a jugar al camp de l'Osasuna (a Pamplona) per mitjans terrestres. La decisió però va arribar molt tard. El Barça es va deixar aconsellar per un organisme com la RFEF i va esperar fins a la una del migdia per si es restablia el flux d'avions, conscients que si finalment no s'obria el trànsit aeri, no passava res, el partit es posposava per aquest diumenge a les 5 de la tarda i tots contents. Evidentment però quan ho van saber a Madrid (i a Pamplona) la pressió va ser increïble i la RFEF, fidel com és a la seva mentalitat sense deixar-se influir mai, va canviar el parer en un obrir i tancar d'ulls. Va comunicar al Barça que el partit s'havia de jugar llavors o no es jugava. Segurament ja hi havia un defecte de forma donant per entès que el partit es posposava però sense haver-ho consultat al club amfitrió!

CLAUDIO CHAVES / MD
Després d'un viatge amb TGV fins a Saragossa i dues hores i poc en bus fins a Pamplona, el Barça arribava als voltants del camp a les 19:50. Això sí, la policia els guiava per un lloc on l'autocar no passava i això els feia perdre encara 10 minuts més enmig d'una cridòria i insults cap als jugadors del Barça, a qui acusaven d'haver faltat al respecte negant-se a viatjar amb tren  i bus  de primeres. Així, l'àrbitre rebia a Carles Naval (el delegat culé) quan passaven 3 minuts de les vuit del vespre, l'horari marcat en un inici per començar el partit.

Una vegada al camp s'acordava entre els dos equips i el col·legiat que el partit començaria a les 20:45 després del preceptiu escalfament d'ambdós conjunts. Una vegada al camp les coses van ser bufar i fer ampolles. El Barça va demostrar que allò no l'havia descentrat i que era capaç de tornar a brillar amb el millor futbol. "0-3 i cap a casa" que es diu.

Una cosa molt diferent va ser la roda de premsa de Pep Guardiola. Era d'esperar que ben aviat caurien les preguntes sobre quina era la opinió del míster amb el viatge a correcuita de l'equip. Va ser ja a la primera pregunta. Guardiola va fer una classe de retòrica (i gratuïta! que diria a El 9 Esportiu) i va respondre amb agilitat i amb convenciment a les preguntes dels mitjans navarresos i algun infiltrat madrileny, que semblaven no entendre res tot i que les explicacions eren d'allò més convicents.

@rogersaperas
I per què Guardiola havia de fer front a més de 5 i de 6 preguntes encaminades en la mateixa direcció? En la falta de respecte a l'Osasuna, en la possibilitat d'una sanció, en perquè havien esperat tant en sortir, en si no hi havia falta de previsió o si seguia creient que viatjar al mateix dia era la millor opció. Doncs simplement perquè l'havien llançat als lleons. Durant tot el dia de trucades, de despropòsits de la RFEF, del Barça i encara més dels contorladors aeris, ningú del club va donar la cara per afrontar l'assumpte. Només el tècnic i el secretari tècnic Andoni Zubizarreta, que un cop més va demostrar la inutilitat de comparèixer als mitjans si aportes zero a la qüestió, si no contestes a res del que et demanen. El club només havia emès un simple comunicat d'una pàgina denunciant haver-se sentit enganyat i traït per la RFEF. Hi estic d'acord, però calia amagar-se així?

Jordi Cardoner, vicepresident de l’àrea social del FCB, va ser l'únic que va respondre a les trucades de les ràdios que durant el dia van intentar contrastar versions amb la lògica del periodisme. Però tampoc es va mullar en excés i el que és més greu, no va fer una compareixença pública (tot i ser a Pamplona) acceptant les preguntes dels periodistes madrilenys i navarresos. La roda de premsa de Guardiola va ser una exhibició de recursos, de retòrica per explicar-se i per convèncer. Amb mi, un cop més, ho va fer. Cada cop se'l veia més nerviós però, trobant-se en un cul de sac, sense saber com respondre-hi. Fins i tot va deixar anar un encàrrec a la junta directiva emplaçant a que algú hauria d'haver respost allò per ell, que "yo pinto cuadros señores, yo tengo suficiente trabajo para entrenar al equipo", va etzibar en una resposta. No tenim un collons de portaveu? O no tenen veu els membres de la més alta cúpula directiva? Té sentit retallar despeses però que a l'hora de la veritat ningú respongui davant d'aquests fets i hagi de ser Guardiola? Siusplau, una mica de seriositat, que no costa tant.

Guardiola va fer una crida oberta al suport dels catalans, tant mitjans com aficionats. "Només demano que la gent nostre no ens deixi sols. Aquest any la necessitarem. La necessitarem!". La resposta de l'afició és unànime de suport a Guardiola i de rebuig a la tàctica de l'estruç (que quan hi ha perill amaga el cap sota terra o sota l'ala) de la directiva.

Per acabar-ho d'adobar, només faltava la premsa madrilenya Després de la pressió desconsiderada durant tot el dia, avui titulen obertament amb fets que no són veritat. El Marca torna a posar l'ull en Pep Guardiola dient que va ser un capritx del tècnic blaugrana que "casi" els deixa amb 6 punts menys. Capritx? Guardiola només va fer el que creia més còmode pel seu equip amb el vist-i-plau de la RFEF, que era esperar a veure si s'obria l'espai aeri però confiats que sinó el partit s'ajornaria fins aquest diumenge. Evidentment en el vídeo blog d'un individu repugnant i desgraciat, que no té on caure mort com el director d'aquest diari, també va sobre el tema però em nego a dedicar-li ni un segon del meu temps a aquest individu (no es mereix que el tractin de senyor).

L'altre diari de Madrid, l'As, no es queda curt i diu que l'àrbitre hauria d'haver donat el partit com a incompareixença del Barça. Aviam, de què aneu? Qui va ser el més gran "perjudicat" ahir de sortir a les 4 de Barcelona i estar jugant a 3/4 de 9 del vespre a Pamplona? Qui? Crec que els jugadors del Barça... Però bé, aquest no és el gran què. El reglament és un xic ambigu en l'article 215 quan parla de compareixença dels equips. Tot i això, dona un marge de 30 minuts perquè l'equip rival es presenti i tot pugui començar. Realment creuen que són 30 minuts perquè l'equip sigui a la gespa? Que si l'equip ja és a l'estadi el poden deixar perdent el partit perquè és als vestidors? Va home va! Això no funciona així. Sempre i en totes les categories del futbol i el bàsquet (els esports on he jugat) la incompareixença del rival succeïa quan durant la mitja hora següent a l'hora fixada, l'equip no havia arribat a les instal·lacions. Però un cop arriba, el més lògic és que el delegat vagi a saludar i a fer entrega de les fitxes dels jugadors (desconec si a la Primera Divisió també cal fer aquest tràmit però m'imagino que en part si perquè s'ha de comunicar quins jugadors són descartats i quins estan inscrits a l'acta). Llavors el temps ja deixa de comptar perquè com que es tracta d'un cas excepcional, s'ha de pactar una hora d'inici entre els dos clubs i l'àrbitre.  Menció a part també mereix l'individu que dirigeix aquesta pantomima en nom de carta de póquer. La qüestió es repartir merda, el preu és igual. "Difama, difama que alguna cosa queda" que diria Laporta. A Madrid, a part de perdre els nervis davant d'un futbol com el del Barça, els falta aprovar el concepte de comprensió lectora. Però si poden anar fotent fulles perquè el Barça va llançat i després de l'exhibició del 5 a 0 a Madrid ixò els va perfecte per desviar l'atenció i no veure que el seu equip va patir de valent per superar el València i només ho va aconseguir quan el València ja jugava amb un menys per l'expulsió d'Albelda de forma totalment injusta.

ALEJANDRO GARCÍA / EFE
Guardiola es va sentir abandonat i el club així ho va permetre. Sandro Rosell després de la seva elecció va deixar clara una màxima. "No us fallaré".  De moment, ja en portem més d'una Sandro  (aquesta segurament la més greu) i això acaba de començar. Espero que els 7 any que ens queden de mandat siguin més agradables. Això si, Guardiola no és tonto i si s'ha de veure en aquests atzucacs ell sol, no ho dubtarà i deixarà l'equip i el club. Hi podeu pujar de peus.

Tot sempre sota el particular filtre d'unes ulleres de cul de got, que deixen passar les formes però en deformen el contingut.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada